Pelegrins andalusos exigeixen la devolució dels diners després de descobrir que a Galícia «obrir el paraigua» és un esport olímpic
«Ens van dir que veníem al Camí de Sant Jaume, no a unes oposicions per a home granota», fan broma diversos caminants després d'una setmana de pluja intermitent
El Camí de Sant Jaume és ple de sorpreses. Algunes són espirituals, altres gastronòmiques i d'altres… meteorològiques. Un grup de pelegrins andalusos ha protagonitzat aquesta setmana una divertida escena en arribar a Galícia i descobrir que el paraigua no és un accessori opcional, sinó pràcticament una extensió del cos humà.
«A Sevilla ens van dir que portéssim impermeable per si de cas. El que no ens van explicar és que aquí el 'per si de cas' dura tres províncies», comentava entre rialles un dels pelegrins mentre intentava assecar, per tercera vegada el mateix dia, uns mitjons que ja han conegut més etapes que molts veterans del Camí.
La situació ha donat peu a bromes constants entre els caminants, alguns dels quals asseguren haver desenvolupat noves habilitats després de travessar la frontera gallega.
«Jo abans obria el paraigua en deu segons. Ara ho faig a menys d'un. Estic per competir en uns Jocs Olímpics del nord», assegurava un pelegrin entre riallades mentre esquivava un núvol sospitosament fosc.
Per descomptat, no van faltar les referències a un dels grans misteris meteorològics de la comunitat: la famosa vaca que suposadament prediu el temps.
«Ens van dir que si la vaca s'estirava era perquè plouria. Després de cinc dies aquí hem arribat a la conclusió que la vaca està tombada per esgotament psicològic», explicava un altre pelegrí amb una resignació notable.
Tot i això, els mateixos gallecs es van afanyar a desmentir alguns dels mites més estesos.
«Aquí també fa sol. El problema és que quan surt, tots deixem el que estem fent per anar a celebrar-ho», assenyalava un veí de Melide mentre buscava unes ulleres de sol que, segons va confessar, no feia servir des de l?estiu passat.
Més enllà de l'humor, el cert és que el clima gallec forma part de la identitat del Camí de Sant Jaume. La pluja, la boira i el verd intens dels paisatges són elements inseparables de l'experiència jacobea i, per a molts pelegrins, en constitueixen alguns dels records més especials.
Perquè després de cada xàfec sol arribar una conversa improvisada sota una porxada, un cafè calent compartit entre desconeguts o la satisfacció de completar una etapa malgrat les dificultats.
I encara que molts arribin convençuts que el nord és una mena de parc aquàtic permanent, la majoria s'acaba marxant amb una conclusió inesperada: el clima gallec pot posar a prova la paciència… però també regala alguns dels paisatges més bonics del Camí.
Això sí, per precaució, els experts recomanen portar sempre tres coses imprescindibles: una credencial, un bon impermeable i un sentit de l'humor.
Perquè a Galícia, com diuen molts pelegrins veterans, si esperes cinc minuts, el temps canvia… i probablement torneu a canviar cinc minuts més tard.
