La segona jornada del V Congrés del Camí Oblidat a Santiago va traslladar aquest dissabte l'activitat des de les conferències al propi territori, amb un recorregut a peu per Valdeolea que va portar els participants des d'Olea fins a Las Henestrosas de las Quintanillas.
Després d'una primera jornada centrada en el present i el futur de la ruta, la cooperació entre territoris i la posada en valor del patrimoni, el Congrés va continuar amb una experiència directa sobre el Camí.
El recorregut va permetre conèixer sobre el terreny alguns dels valors que defineixen aquesta ruta: petits nuclis rurals, paisatge, patrimoni històric i un traçat encara allunyat de la massificació d'altres itineraris jacobeus.
De la teoria al mateix Camí
La jornada de dissabte va canviar completament l'escenari.
Després de les ponències i taules de treball, els participants van sortir a caminar i van poder comprovar de primera mà com és un dels trams càntabres del Camí Oblidat.
La marxa entre Olea i Las Henestrosas va permetre unir paisatge, història i patrimoni en una experiència molt més directa.
Caminar pel territori va servir també per entendre millor quins són alguns dels reptes d'aquesta ruta: millorar-ne el coneixement, mantenir una bona senyalització, conservar el patrimoni i continuar desenvolupant serveis per als futurs pelegrins.
Santa Maria la Real, una de les grans fites
Un dels punts més destacats de la jornada va ser la visita a Santa Maria la Reial de les Henestroses, un dels conjunts patrimonials més significatius de Valdeolea.
La seva presència dins del recorregut mostra fins a quin punt el Camí Oblidat pot oferir al pelegrí una mica més que quilòmetres.
El patrimoni històric i religiós forma part de la identitat daquesta ruta i ajuda a explicar la importància dels territoris que travessa.
En aquest tram, el pelegrí no només camina.
També descobreix pobles, esglésies, paisatges i indrets carregats d'història.
Un Camí que encara conserva silenci
Una de les principals característiques del Camí Oblidat continua sent la seva tranquil·litat.
Davant d'altres rutes molt més transitades, aquí encara és possible caminar durant llargs trams sense grans concentracions de pelegrins.
Aquest caràcter és precisament un dels seus valors més grans.
El repte és aconseguir que més persones coneguin la ruta sense perdre allò que la fa diferent.
Créixer, sí.
Però sense convertir-se en un camí massificat.
Cantàbria reivindica el seu paper
La celebració del Congrés a Valdeolea ha servit també per reforçar el paper de Cantàbria dins del Camí Oblidat.
Durant molts anys, aquesta ruta va quedar fora dels grans circuits jacobeus, però associacions, ajuntaments i entitats vinculades al patrimoni fa temps que treballen per recuperar-ne el traçat i millorar-ne el coneixement.
La jornada de dissabte va permetre demostrar que el Camí no és només una línia sobre un mapa.
Darrere hi ha pobles, esglésies, camins tradicionals, paisatges i comunitats rurals que formen part de l'experiència del pelegrí.
Caminar per entendre el Camí
La imatge de la segona jornada va ser molt diferent de la sessió tècnica.
No hi havia una taula de conferències.
Hi havia un grup caminant.
I potser aquesta també és una de les millors maneres d'explicar què significa treballar per una ruta jacobea.
Els projectes es poden dissenyar en reunions, congressos i despatxos.
Però al final el Camí es mesura sobre el terreny: a l'estat dels senders, a la senyalització, als serveis, al patrimoni ia l'acollida que troba qui camina.
Un Camí que busca deixar de ser oblidat
El V Congrés del Camí Oblidat ha combinat reflexió, patrimoni i experiència directa.
La segona jornada va servir per traslladar tot allò que s'ha parlat al propi territori i comprovar sobre el terreny l'enorme potencial d'aquesta ruta.
Ara queda la feina més important.
Donar continuïtat a la cooperació entre territoris.
Millorar els serveis.
Conservar el patrimoni.
I aconseguir que cada vegada més pelegrins descobreixin un Camí que encara té molt per explicar.
