El Camí Oblidat a Santiago va viure ahir a Valdeolea una de les seves jornades més importants dels darrers anys amb la celebració, per primera vegada a Cantàbria, del V Congrés.
Representants institucionals, associacions, gestors territorials i persones vinculades al món jacobeu es van reunir a Mataporquera per analitzar el present i el futur d'una ruta que durant segles va quedar fora dels grans focus del Camí de Sant Jaume i que ara busca recuperar protagonisme.
La jornada va posar sobre la taula tres grans idees: cooperació entre territoris, protecció del patrimoni i capacitat del Camí per generar activitat a zones rurals.
Un Camí que necessita treballar unit
El Camí Oblidat travessa territoris del País Basc, Burgos, Cantàbria, Palència i Lleó abans d'enllaçar amb el Camí Francès a Villafranca del Bierzo.
Aquesta extensió converteix la cooperació entre administracions, associacions i municipis en un dels reptes principals.
Durant la trobada celebrada a Valdeolea es va abordar precisament el paper de les entitats locals i la necessitat de treballar de manera conjunta per consolidar la ruta, millorar-ne el coneixement i convertir-la en una veritable oportunitat per als pobles que travessa.
No es tracta només d'aconseguir més pelegrins.
El repte és que el Camí ajudi també a conservar patrimoni, mantenir serveis, generar economia local i donar visibilitat a territoris rurals que moltes vegades queden fora dels grans circuits turístics.
Cantàbria reivindica la seva tradició pelegrina
Un altre dels eixos del Congrés va ser la importància històrica de Cantàbria com a territori de pelegrinatge.
Les rutes jacobees, el Camí del Nord, el Camí Lebaniego i ara també el Camí Oblidat formen part d'una xarxa històrica de camins que durant segles van servir per moure pelegrins, mercaderies, cultura i idees.
La conferència dedicada a “Cantàbria Peregrina” va permetre situar el Camí Oblidat dins d'aquesta tradició i recordar que la regió posseeix molt més patrimoni camí del que normalment apareix als grans mapes turístics.
El patrimoni com a motor de territori
La jornada també va prestar especial atenció al patrimoni cultural i natural que acompanya el camí.
Esglésies, col·legiates, arquitectura rural, paisatges, antics camins i petits pobles formen part d'una ruta que encara conserva un fort caràcter local.
Aquest patrimoni es pot convertir en una de les principals diferències del Camí Oblidat davant de rutes molt més massificades.
Per a molts pelegrins actuals, caminar no vol dir únicament arribar a Santiago.
Cada cop hi ha més interès per conèixer la història del territori, descobrir petites localitats i recórrer camins amb menys pressió turística.
Aquí podeu trobar una de les grans oportunitats d'aquesta ruta.
Del congrés al territori
La programació d'ahir no va acabar a les sessions de treball.
Els participants es van desplaçar també a diferents enclavaments patrimonials del Camí Oblidat, completant la jornada amb una aproximació directa al territori.
El programa va incloure a més un concert a la Col·legiata de Sant Pere de Cervatos, un dels grans monuments romànics del sud de Cantàbria.
La filosofia de la trobada va ser clara: parlar del Camí, però també caminar-lo, conèixer-lo i entendre els llocs on passa.
Avui, el camí es recorre a peu
El Congrés continua aquest dissabte amb una marxa pel Camí Oblidat.
És una forma simbòlica de tancar dues jornades en què teoria i territori es barregen.
Primer, debatre sobre el futur.
Després posar-se les botes i caminar.
El Camí Oblidat continua tenint molts reptes per endavant: senyalització, serveis, promoció, cooperació institucional i coneixement internacional.
Però la trobada de Valdeolea deixa una cosa clara.
Aquesta ruta ja no vol seguir oblidada.
Cantàbria ha servit aquests dies com a punt de trobada per començar a decidir com serà el futur.
