L'Àngel té 30 anys. Fa deu, la seva vida va canviar del tot. Amb 20 anys, com molts altres joves, no trobava el futur. Es veia perdut en un ambient que no li convenia, manca de motivació i un encadenament de caps de setmana que sempre acabaven en problemes. Aleshores, el seu cap va fer un clic i tres dies més tard va començar el Camí de Sant Jaume. Ara, la seva vida ha fet un gir de 180 graus i el seu futur és ple de projectes lligats al que més li agrada: la cuina. A més, ha fundat una marca de roba que cada dia li dóna més alegries. Tot i que no tot ha estat fàcil i assegura haver tingut «recaigudes», hi va haver una cosa que el va fer canviar, i «aquesta cosa, és Déu», subratlla.
«Hi ha un punt a la meva vida que vaig encadenar setmanes sense pràcticament poder dormir. Només li donava voltes al capdavant. Em sentia desgraciat i amb una vida que no volia», rememora Ángel en conversa amb El Debate. En aquella època, segons ell mateix relata, «l'únic que feia» era «ficar-se en embolics i anar a algun lloc a enganxar-se». «Vaig entrar en un bucle estrany i força negatiu», lamenta.
Va ser llavors quan va decidir fer el Camí de Sant Jaume. «Ho vaig decidir una nit i tres dies més tard ho estava fent» recorda. L'ara xef recorda que portava «poquíssims diners»: «El meu pressupost no arribava a 300 euros, comptant els Blablacar que vaig haver d'agafar que eren uns 150 euros. Només feia un dinar al dia».
«Les converses amb la gent van ser el que em van marcar més», assenyala, recordant a una dona que havia perdut el seu marit i li havia promès que faria el camí. «El primer dia es va trencar un dit del peu i va continuar fent-ho només per complir la seva promesa», assegura. Va ser aquí quan es va adonar que els seus «problemes eren una ximpleria»: «Els meus problemes es podien canviar perfectament», va reconèixer en aquell moment.
