Amb gran pesar al món jacobeu s'ha rebut la notícia de la mort de José María Ballester, després d'una llarga malaltia que no li va impedir assistir a La Granja de Sant Ildefons a què seria el seu últim acte públic a finals del mes de gener passat. Al Reial Lloc, va rebre de mans de la reina donya Sofia un homenatge en el lliurament dels Premis Hispania Nostra a les Bones Pràctiques en Patrimoni Cultural i Natural.
Persona molt vinculada al món de l'art, va treballar als seus inicis professionals en diversos diaris encarregant-se de l'àmbit de la cultura i el patrimoni, fins que va aconseguir una plaça al Consell d'Europa que li va permetre desenvolupar les seves idees sobre patrimoni en aquest organisme. Una tasca molt reconeguda que el va portar a ocupar el càrrec de director de cultura, del patrimoni cultural i natural del Consell d'Europa.
Seria en aquesta època quan va començar la seva relació de treball amb el Camí de Sant Jaume, i que es va refermar amb l'arribada de Marcelino Oreja a la Secretaria General del Consell d'Europa (1984-1989). Es pot afirmar que a ells dos se'ls deu el reconeixement el 1987 del Camí de Sant Jaume com a Primer Itinerari Cultural Europeu que va aprovar el Consell d'Europa.
Són molts els reconeixements que es poden fer a José María Ballester des de diferents institucions: Fundació Botín, on va treballar els darrers anys, o Hispania Nostra, en ser un dels seus fundadors. Però nosaltres, des de la Federació Espanyola d'Associacions d'Amics del Camí de
Santiago, volem reconèixer el suport que sempre ens va demostrar. Encara recordem amb afecte la seva presència, juntament amb Marcelino Oreja, a la cloenda del XII Congrés Internacional d'Associacions Jacobees, celebrat a Madrid l'octubre de l'any 2021.
Però el seu amor i interès pel Camí de Sant Jaume es remuntava, segons les seves pròpies paraules, a la seva infantesa. Així ens ho explicava en un col·loqui a la Universitat San Pablo CEU de Madrid, en què participava juntament amb Marcelino Oreja, amb motiu d'haver complert els 30 anys de la Declaració del Camí de Santiago com Primer Itinerari Cultural Europeo. Deia ell que als estius familiars a Sepúlveda li agradava les clares nits mirar el firmament, perquè ja es deia que «Segòvia era terra de poques espigues i moltes estrelles». El fascinava veure una «llarga taca blanca d'estrelles», que certa senyora del lloc li va dir era La Via Làctia que porta Santiago de Compostel·la als pelegrins. I es va fer, deia, la promesa de quan fos gran anar a Santiago caminant per les estrelles.
Avui ja ha emprès aquest camí, i la seva persona, transformada en estrella, forma part de la Via Làctia per ser guia al Cel, com ho va ser a la Terra, dels qui caminen cap a Compostel·la.
