La vergonya més gran del Camí de Sant Jaume no són les fletxes… és la guerra entre els qui haurien de protegir-lo
Mentre centenars de milers de pelegrins recorren cada any el Camí de Sant Jaume buscant pau, hospitalitat, amistat i espiritualitat, els qui haurien de ser els principals defensors del llegat jacobeu semblen estar immersos en una batalla constant pel poder, la gestió i el protagonisme.
Resulta profundament trist contemplar com associacions, federacions, administracions i gestors d'alguns albergs converteixen el camí en un camp d'enfrontament permanent.
El Camí de Sant Jaume va néixer per unir persones, no per dividir-les.
No obstant, en els últims temps assistim massa sovint a comunicats creuats, recursos judicials, enfrontaments públics, acusacions i disputes que no tenen res a veure amb els valors que durant segles han definit el pelegrinatge.
Els pelegrins no recorren centenars de quilòmetres per trobar-se amb guerres internes.
No caminen buscant enfrontaments entre associacions.
No arriben a Santiago per descobrir qui té raó en una disputa administrativa.
Arriben buscant hospitalitat.
Busquen silenci.
Busquen persones que els tendeixin la mà.
Busquen el veritable esperit del Camí.
I aquest esperit s'està veient seriosament malmès per lluites que s'haurien de resoldre lluny dels focus.
És legítim que hi hagi diferències d'opinió sobre la gestió d'un alberg, l'organització d'una associació o la defensa de models d'hospitalitat determinats.
El que resulta incomprensible és que aquestes diferències acabin convertint-se en un espectacle públic que deteriora la imatge del Camí de Sant Jaume.
Cada comunicat incendiari, cada enfrontament públic i cada guerra institucional perjudiquen molt més que les entitats implicades.
Perjudiquen el pelegrí.
Perjudiquen els hospitalers.
Perjudiquen els petits pobles que viuen del Camí.
I perjudiquen la imatge internacional d?una ruta declarada Patrimoni Mundial.
Potser ha arribat el moment de recordar per què hi ha el Camí.
No per alimentar egos.
No per guanyar poder.
No per acumular càrrecs.
Sinó per servir el pelegrí.
Els qui formen part del moviment jacobeu haurien de ser els primers a donar exemple de diàleg, respecte i col·laboració.
Perquè la veritable grandesa del Camí mai no ha estat en qui dirigeix una institució, sinó en el voluntari que obre un alberg, a l'hospitaler que rep amb un somriure, al veí que ajuda un caminant perdut o al pelegrí que comparteix la seva aigua amb un altre.
Aquesta és l'essència que ha fet del Camí de Sant Jaume un fenomen únic al món.
Tant de bo els que avui protagonitzen aquests enfrontaments siguin capaços de deixar de banda les seves diferències i recordar que el veritable protagonista mai ha estat una associació, una federació o una administració.
El veritable protagonista sempre ha estat, i sempre serà, el pelegrí.
Perquè si el Camí perd els valors d'unitat, d'hospitalitat i de servei, tots haurem perdut molt més que una discussió: haurem posat en risc l'ànima del Camí de Sant Jaume.
