La NASA estudia evacuar Sarria després de detectar sons compatibles amb activitat volcànica
Durant segles, el Camí de Sant Jaume ha posat a prova milions de pelegrins.
Les butllofes.
La pluja.
Les costes.
Les motxilles.
Els menús pelegrins.
Els mitjons mullats.
Però res.
Absolutament res.
Ha causat més patiment humà que els roncs en un alberg públic.
Segons un informe completament inventat però recolzat emocionalment per qualsevol pelegrí que hagi dormit alguna vegada en un alberg, la NASA hauria iniciat una investigació sobre els nivells acústics detectats a diversos dormitoris comunitaris del Camí Francès.
Les dades preliminars són preocupants.
Una nit normal a Sarria hauria registrat més vibracions que el llançament d?un coet espacial.
Un tècnic nord-americà desplaçat a Galícia va declarar:
—Pensàvem que era una activitat sísmica. Després vam descobrir que era un senyor d'Albacete fent la migdiada.
Tot comença igual
L'escena sempre és la mateixa.
Són les deu de la nit.
L´ambient és perfecte.
Pelegrins intercanviant històries.
Coreans ensenyant fotos.
Italians parlant amb les mans.
Alemanys organitzant perfectament les etapes dels propers nou dies amb una precisió militar impossible de comprendre.
Espanyols preguntant on sopar.
Americans descobrint que les cerveses costen menys que l?aigua a Nova York.
Tot sembla tranquil.
Aleshores apareix ell.
El primer.
El triat.
El Roncador Alfa.
Normalment és una persona que deu minuts abans ha pronunciat una frase històrica:
—Jo mai ronco.
Cinc minuts després està produint sons que obliguen un pelegrin japonès a buscar cobertura per trucar a Protecció Civil.
Les espècies de roncs
Amb els anys, els experts del Camí han aconseguit classificar les diferents espècies.
El Tractor Agrícola Castellà
És el més comú.
El seu so recorda una recol·lectora arrencant al gener.
Té potència.
Té continuïtat.
Té orgull.
No descansa mai.
El MotoGP Italià
Aquest ronc accelera.
Comença suau.
Sembla amistós.
Però en qüestió de segons passa d'una Vespa a una Ducati de competició.
Els altres pelegrins se solen incorporar al llit pensant que acaba d'aterrar un helicòpter.
El Ballenat de l'Atlàntic
Característic d'alguns albergs gallecs.
Produeix sons tan profunds que científics noruecs creuen haver detectat converses entre espècies marines.
El franctirador
És possiblement el més perillós.
Roman en silenci absolut.
Tot sembla tranquil.
I de sobte…
GRROOOONNNNNKKKK!!!
Provoca petits infarts col·lectius.
El cas de l'alemany i el formatge tetilla
La història ja forma part de la llegenda jacobea.
Va passar a Sarria.
Un pelegrí alemany, després de quatre nits consecutives sense dormir, va decidir actuar.
Primer va provar taps.
Fracàs.
Després auriculars.
Fracàs.
Més tard va col·locar una tovallola al voltant del cap.
Fracàs.
Finalment va prendre una decisió desesperada.
Va comprar un formatge tetilla.
El va tallar en dos.
I va utilitzar tots dos trossos com a protecció auditiva.
Segons va declarar posteriorment a la premsa:
—Els taps convencionals no estan preparats per suportar la bufada continuada d'un paisà de Conca de 110 quilos.
La solució va funcionar exactament nou minuts.
Després es va despertar perquè tenia gana.
Els efectes psicològics
Molts pelegrins arriben al camí buscant pau interior.
Meditació.
Espiritualitat.
Silenci.
Reflexió.
Després de dues nits a un alberg descobreixen noves emocions.
Odi.
Ressentiment.
Instints homicides.
Capacitat d'imaginar mètodes creatius d'aïllament acústic.
Un estudi realitzat per la Universitat Internacional dels Pelegrins Desesperats va concloure que un 82% dels caminants han considerat mai dormir dins la dutxa.
Un altre 14% va intentar traslladar-se a una església.
I un 4% va valorar seriosament continuar caminant tota la nit.
Els taps ja no serveixen
La situació ha assolit nivells crítics.
Els pelegrins moderns ja no compren taps.
Compren:
Auriculars industrials.
Equipament utilitzat a aeroports.
Protecció militar.
Material emprat en plataformes petrolíferes.
I tot i així segueixen escoltant perfectament Gregorio, de Conca, respirant des de la llitera número 17.
El misteri dels roncadors
El més desconcertant és que ells mai no s'assabenten.
Mai.
Mentre el dormitori sencer viu una experiència propera a la guerra acústica, el roncador dorm feliç.
Profundament feliç.
Massa feliç.
A les sis del matí es desperta.
S'estira.
Somriu.
I pregunta:
—Heu descansat bé?
En aquell moment, diversos pelegrins han de recordar els valors cristians del Camí.
La candidatura a Patrimoni de la Humanitat
La UNESCO estudia actualment declarar els roncs del Camí Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Els motius són evidents.
Poques tradicions aconsegueixen reunir simultàniament:
Roncs espanyols.
Roncs francesos.
Roncs coreans.
Roncs italians.
Roncs brasilers.
Roncs alemanys.
Tots interpretant una simfonia internacional a les tres de la matinada.
A més, la candidatura compta amb el suport d'associacions d'hospitalers que asseguren:
-És l'única experiència veritablement global que comparteixen tots els pelegrins.
El veritable Camí
Perquè qualsevol pot caminar trenta quilòmetres.
Qualsevol pot pujar O Cebreiro.
Qualsevol pot suportar pluja, calor o butllofes.
Però dormir vuit hores entre un tractor castellà, una balena atlàntica, una Ducati italiana i un volcà humà procedent de Conca…
Això sí que transforma una persona.
Això sí que canvia una vida.
Això sí que mereix una Compostela especial.
Potser per això, quan els pelegrins arriben a Santiago, molts ploren emocionats.
No perquè hagin acabat el camí.
Sinó perquè, per primera vegada en tres setmanes…
Dormiran sols.
