No és un trofeu que es fabrica cada any ni una simple peça cerimonial. És un únic bordó de fusta que passa de mans a unes altres i simbolitza la unió entre associacions, hospitalers i pelegrins del nord d'Espanya. Aquest cap de setmana Güemes serà protagonista d'una tradició que va començar molt abans que el bastó arribés a Cantàbria.
Hi ha objectes que adquireixen valor no pel que costen, sinó per les històries que acumulen.
El Bordó del Pelegrí n'és un.
Durant anys ha anat passant d'una associació a una altra com un autèntic testimoni jacobeu. Cada entitat que el rep ho custodia durant un període determinat i, arribat el moment, ho lliura públicament als qui prendran el relleu.
No se substitueix.
No se'n fabrica cap altre.
És el mateix bordó el que continua viatjant.
I durant el 2026 aquest símbol del Camí ha tingut casa seva a Güemes, un dels llocs més reconeguts de l'hospitalitat del Camí del Nord.
Un testimoni que viatja pel Camí
El significat del bordó recorda, en certa manera, una torxa o un testimoni que passa de mà en mà.
No representa només una associació concreta.
Simbolitza una forma col·lectiva d'entendre el camí de Sant Jaume: cooperació entre territoris, defensa de les rutes històriques, convivència entre associacions i continuïtat d'una tradició que depèn de moltes persones.
Al llarg dels anys, diferents col·lectius vinculats al Camí n'han assumit la custòdia.
Quan arriba el moment del traspàs, el lliurament es converteix en un dels actes més emotius de les trobades jacobees.
Perquè no es lliura únicament un bastó.
S'entrega una responsabilitat, una memòria i tot allò que aquest objecte ha anat acumulant durant el seu recorregut.
Irun, octubre de 2025
Per comprendre per què el Bordó del Pelegrí està actualment a Güemes cal tornar a l'octubre del 2025.
Irun va acollir llavors unes jornades de convivència entre associacions del Camí de Sant Jaume.
Durant aquell cap de setmana es van organitzar activitats culturals i visites destinades a mostrar als participants el patrimoni de la ciutat i el seu entorn.
Els assistents van conèixer llocs com el Museu Romà Oiasso i l'església de la Mare de Déu del Juncal, a més de participar en diferents moments de convivència.
Però l?acte més esperat va arribar diumenge.
Va ser llavors quan es va produir el traspàs oficial del Bordó del Pelegrí a l'Associació del Cagigal de Güemes.
El bastó deixava Irun i emprenia un nou viatge.
El seu següent destí era Cantàbria.
El Bordó va trobar casa a l'Avi Peuto
Després del traspàs, el bordó va arribar a un dels llocs més coneguts pels pelegrins que recorren el Camí del Nord: La Cabana de l'Avi Peuto, a Güemes.
No podia ser una destinació més simbòlica.
L'alberg està profundament lligat a una manera d'entendre l'hospitalitat que aquest petit nucli càntabre ha convertit en una referència internacional entre els pelegrins.
El primer pelegrí va arribar a la Cabana de l'Avi Peuto el 1999.
Des d'aleshores, el projecte ha crescut al voltant d'una filosofia basada en la trobada, la convivència, el voluntariat i una acollida sustentada en l'aportació responsable dels que hi passen.
Per les instal·lacions han passat pelegrins procedents de multitud de països.
Molts arriben pensant que serà simplement el lloc on dormiran una nit.
I acaben marxant amb la sensació d'haver trobat una cosa diferent.
Güemes i una manera especial d´entendre l´hospitalitat
La història de la Cabana de l'Avi Peuto està estretament vinculada a Ernesto Bustio, la trajectòria personal i social del qual va acabar donant forma a un espai difícil de definir únicament com a alberg.
A Güemes, el sopar comunitari, les converses entre persones que unes hores abans no es coneixien i l'explicació de la filosofia del lloc formen part de l'experiència.
No es tracta simplement oferir un llit.
La idea és crear un espai de trobada.
Aquesta filosofia encaixa especialment bé amb allò que representa el Bordó del Pelegrí.
El bastó ha estat durant aquests mesos en un lloc on cada temporada passen milers de persones que caminen cap a Santiago i on la paraula hospitalitat segueix tenint un significat molt concret.
Tres dies per celebrar el Bordó
Güemes acollirà els dies 2, 3 i 4 d'octubre del 2026 la Festa del Bordó del Pelegrí.
Durant tres jornades, el municipi càntabre tornarà a convertir-se en punt de trobada per a persones i col·lectius profundament vinculats a les rutes jacobees.
La celebració arriba després d'un any molt especial.
Des d´aquell traspàs realitzat a Irun, Güemes ha estat responsable de custodiar un dels símbols d´aquestes trobades entre associacions del Camí.
Ara arriba el moment de celebrar-ho.
Un objecte senzill amb una enorme càrrega simbòlica
Un bordó és, en essència, una cosa molt senzilla.
Durant segles va ser el company del pelegrí.
Servia per recolzar-se als camins difícils, travessar terrenys complicats i alleujar l'esforç de llargues jornades.
Però amb el temps també es va convertir en un dels grans símbols del pelegrinatge.
Al costat de la vieira, la carbassa i l'esclavina, forma part de la imatge històrica del pelegrí que travessa Europa camí de Compostel·la.
Per això, té sentit que precisament un bordó sigui l'objecte escollit per representar la continuïtat entre associacions.
Passa d'unes mans a unes altres de la mateixa manera que el camí ha passat de generació en generació.
D'una associació a la següent
La tradició continua precisament perquè el bordó mai no roman definitivament en un mateix lloc.
Cada etapa té un principi i final.
Quan conclou una custòdia, en comença una altra.
Durant els actes celebrats al voltant de la Festa del Bordó, el futur d'aquest particular testimoni jacobeu torna a ocupar un lloc central.
I amb cada nova destinació comença un altre capítol d'una història que no pertany a una localitat única.
Pertany al camí.
El Camí també es construeix amb símbols
Vivim una època en què gran part de la conversa sobre el Camí gira al voltant de xifres de pelegrins, ocupació, etapes, aplicacions o turisme.
Tot això forma part de la realitat actual.
Però hi ha tradicions molt més petites que expliquen igualment què ha permès al Camí mantenir-se viu.
El Bordó del Pelegrí n'és una.
Un bastó.
Una associació que el lliura.
Una altra que ho rep.
I moltes persones al voltant que entenen perfectament què significa aquest gest.
Aquest cap de setmana, quan Güemes celebri la Festa del Bordó, no estarà celebrant únicament un objecte de fusta.
Estarà celebrant una cadena de persones i associacions que, any rere any, segueixen passant-se les unes a les altres una cosa molt més important:
la responsabilitat de mantenir viu l'esperit del camí.
