A pocs quilòmetres del final del pelegrinatge, veïns de Laraño tornen a advertir del risc que suposa per als caminants compartir determinats vials amb el trànsit. Carreteres estretes, absència de vorals i circulació de vehicles converteixen el pas per alguns punts de l'entorn de Santiago en una situació que preocupa des de fa temps.
Arribar a Santiago de Compostel·la hauria de ser un dels moments més tranquils i emocionants del Camí. Després de centenars de quilòmetres, el pelegrí afronta els darrers passos cap a la Catedral convençut que les grans dificultats de la ruta han quedat enrere.
No obstant això, a l'entorn de Laraño, parròquia pertanyent al municipi compostel·là, els veïns fa temps que adverteixen d'una realitat molt diferent: vianants i vehicles han de conviure en vials estrets on en alguns punts no hi ha voreres ni vorals suficients per garantir una separació segura.
La preocupació adquireix una rellevància especial per al Camí de Sant Jaume perquè per aquesta zona transiten pelegrins que s'aproximen a Compostel·la.
Pelegrins i vehicles compartint un espai massa estret
El problema no ha aparegut aquest estiu.
Els veïns de Laraño fa anys que reclamen millores en la seguretat viària. Un dels punts assenyalats és la pista que comunica Pardinyes amb A Barcia, utilitzada també per vehicles com a alternativa quan es produeixen problemes de trànsit en altres accessos a Santiago.
L?associació veïnal A Xunlla ha advertit que es tracta d?una via estreta, sense voral i amb cunetes obertes. El seu president, Julio Fernández, va arribar a explicar que alguns vianants havien hagut de apartar-se cap a la cuneta per evitar ser aconseguits per vehicles.
La dificultat augmenta quan coincideixen dos vehicles grans. Els veïns asseguren que l'amplada disponible pot resultar insuficient per creuar-se amb comoditat amb camions o autobusos.
Un problema conegut des de fa anys
Els advertiments no són nous.
Ja el 2024 els residents denunciaven que determinades pistes de Laraño no tenien separació de carrils, voreres i vorals, obligant els vianants a caminar per la pròpia calçada.
També s'han registrat accidents i eixides de via. Al setembre de 2025, després de diversos sinistres en pocs dies, l'alcaldessa de Santiago va informar que s'havien sol·licitat informes a la Policia Local i la Guàrdia Civil per estudiar-ne les causes i possibles mesures.
La situació va tornar a ser notícia aquest any. Al gener, els veïns continuaven reclamant actuacions per millorar la seguretat de la pista de Pardiñas i denunciaven que seguien esperant solucions.
El contrast dels darrers quilòmetres
La situació planteja una contradicció difícil d'ignorar.
El Camí de Sant Jaume rep cada any pelegrins procedents de tot el món i les rutes jacobees es promocionen internacionalment com un gran itinerari cultural i turístic.
No obstant això, en determinats punts propers al propi destí encara es poden produir situacions en què el pelegrí comparteix espai amb vehicles sense una protecció física suficient.
No es tracta només de comoditat.
Quan una persona va carregada amb una motxilla, especialment després de diverses hores d'etapa, qualsevol tram estret amb circulació de vehicles requereix una atenció extraordinària.
I resulta especialment cridaner que aquestes situacions es puguin trobar precisament quan Santiago ja està pràcticament a l'abast de la mà.
Els veïns també pateixen el problema
El risc no afecta únicament els pelegrins.
Els habitants de Laraño utilitzen diàriament aquestes carreteres per desplaçar-se fins a casa, centres socials, parades d'autobús i altres serveis. Per això les seves reivindicacions busquen millorar la seguretat tant dels que hi viuen com dels que travessen la parròquia caminant.
Durant els darrers anys s'han succeït reclamacions relacionades amb trànsit, deteriorament del ferm i manca d'espais adequats per a vianants. L'abril del 2026, per exemple, el Concello va anunciar actuacions de rehabilitació de ferms que incloïen diferents punts del rural compostel·là, entre ells Laraño.
La seguretat també forma part del Camí
L'enorme creixement del camí obliga a mirar més enllà d'albergs, senyalització i promoció turística.
Els darrers quilòmetres també necessiten ser segurs.
Perquè després de travessar muntanyes, carreteres, pobles i ciutats durant dies o setmanes, cap pelegrí no hauria d'haver d'afrontar com a últim obstacle un cotxe passant massa a prop de la motxilla.
L'arribada a Santiago comença molt abans de trepitjar la Praza do Obradoiro.
I garantir que aquests darrers quilòmetres es puguin recórrer amb seguretat hauria de formar part també de la protecció del Camí.
