El Camí de Sant Jaume torna a demostrar que no hi ha una única forma de pelegrinar. Una nova iniciativa nascuda a Vilanova d'Arousa proposa recórrer part de la ruta jacobea amb caiac, seguint el mar i el riu abans de completar a peu l'últim tram fins a la Praza do Obradoiro.
El camí també pot començar sobre l'aigua.
Vilanova d'Arousa ha presentat “O Camí que flueix”, una iniciativa que busca posar en valor una manera diferent d'apropar-se a Santiago de Compostel·la combinant navegació amb caiac, patrimoni, paisatge i l'etapa final a peu.
El projecte està impulsat per l'empresa Piragüilla dins el marc del Xacobeo 2027 i neix amb la intenció de continuar desenvolupant el potencial del camí per mar.
La proposta ha començat amb una acollida superior a la prevista.
L'organització esperava reunir al voltant d'una trentena de participants a la primera jornada, però finalment la xifra va superar les cinquanta persones.
Primera etapa des de Vilanova
La primera etapa parteix del port de Vilanova d'Arousa.
Els participants recorren el litoral amb caiac fins a assolir l'illa de Cortegada, un dels espais naturals més singulars de la ria.
Allí s'inclou a més una activitat relacionada amb el marisqueig, convertint la jornada en alguna cosa més que una simple travessia esportiva.
Després, el grup continua navegant fins Bami, on finalitza aquesta primera part de lexperiència.
L´organització ha insistit que els participants estan acompanyats durant tot el recorregut, buscant que l´activitat sigui accessible també per als que no tenen una gran experiència prèvia navegant.
Segona etapa cap a Pontecesures
La segona jornada continuarà des de Bami fins a Pontecesures.
Durant el recorregut hi haurà una parada a Catoira, on els participants podran conèixer un dels grans símbols històrics de la zona: les Torres do Oeste.
El pas per Catoira connecta a més perfectament amb la història de les rutes marítimes cap a Santiago.
Durant segles, aquesta zona va ser un punt d'entrada estratègic cap a l'interior de Galícia.
Avui torna a formar part d'un pelegrinatge diferent, aquest cop protagonitzat per caiacs.
El darrer tram serà caminant
La tercera i l'última etapa canviarà completament d'escenari.
Els participants deixaran laigua i completaran el recorregut a peu fins a Santiago de Compostel·la.
L'arribada final està prevista a la Praza do Obradoiro.
La jornada se celebrarà el 18 d'octubre, tancant així una experiència que barreja navegació i pelegrinatge tradicional.
El canvi del caiac per les botes representa també la transició entre dues maneres d'entendre el camí.
Primer seguint laigua.
Després seguint les fletxes.
Recuperar la relació del Camí amb el mar
El pelegrinatge marítim té una presència històrica molt important a Galícia.
Abans que existissin aeroports, trens o carreteres modernes, molts pelegrins procedents del nord d'Europa arribaven a les costes gallegues amb vaixell abans de continuar cap a Compostel·la.
El mar era part del seu camí.
Projectes actuals com “O Camino que flueix” recuperen aquesta connexió des d'una perspectiva diferent.
No es tracta de reproduir exactament aquells pelegrinatges medievals, sinó de recordar que les rutes cap a Santiago mai no van ser exclusivament terrestres.
Cortegada, natura al mig de la ruta
Un dels grans atractius de la primera etapa és la parada a Cortejada.
L'illa forma part del Parc Nacional Marítim-Terrestre de les Illes Atlàntiques de Galícia i ofereix una imatge completament diferent de la que sol associar-se al Camí de Sant Jaume.
Aquí no hi ha llargues pistes forestals ni muntanyes.
Hi ha aigua.
Vegetació.
Activitat marinera.
I una ria que durant segles ha estat una via natural de comunicació.
Integrar aquest paisatge dins una experiència jacobea permet mostrar una altra cara del camí.
Catoira i la història de la ria
La segona etapa incorpora un altre element patrimonial important.
Les Torres do Oeste, a Catoira, recorden la importància defensiva que va tenir aquest punt durant l'Edat Mitjana.
Situades a tocar del riu Ulla, controlaven una de les principals vies d'accés cap a Santiago.
La història de la ria i la història de Compostel·la estan profundament connectades.
Navegar per aquesta zona permet entendre millor aquesta relació.
El pelegrí no només avança cap a Santiago.
També passa segles d'història.
Més pelegrins a Vilanova
L'Ajuntament de Vilanova ha destacat també el fort creixement de pelegrins que experimenta la localitat.
L'alcalde, Gonzalo Durán, ha assenyalat que l'arribada de caminants durant aquest període és especialment important, fins i tot per sobre d'alguns moments de l'estiu.
Aquest augment està portant el municipi a estudiar noves solucions per poder atendre millor els pelegrins.
Entre les possibilitats plantejades apareix fins i tot l'habilitació d'instal·lacions municipals a algunes parròquies quan sigui necessari.
Una oportunitat per diversificar el Camí
El creixement constant del Camí obliga també a cercar noves experiències.
No tots els pelegrins volen fer el mateix recorregut.
Alguns busquen camins històrics.
Altres prefereixen rutes costaneres.
Altres combinen bicicleta, navegació o caminada.
Iniciatives com aquesta permeten ampliar la manera de descobrir el territori sense perdre de vista l'objectiu final: Santiago.
A més a més, poden ajudar a repartir el flux de visitants entre diferents municipis i espais.
L'aigua també assenyala el camí
Durant segles hem associat el camí amb una imatge molt concreta.
Una motxilla.
Un bordó.
Una fletxa groga.
Però el pelegrinatge a Santiago sempre ha estat molt més divers.
S'ha arribat a peu.
A cavall.
Amb vaixell.
Amb bicicleta.
I ara també amb caiac.
Potser aquesta és una de les grans fortaleses del Camí de Sant Jaume.
Podeu canviar la manera de recórrer sense perdre la destinació.
A Vilanova, durant aquests dies, la fletxa groga també sembla que avança sobre l'aigua.
