El creixement del Camí de Sant Jaume obliga a reflexionar sobre l´equilibri entre l´acollida al pelegrí i la qualitat de vida dels residents
Santiago de Compostel·la s'enfronta a una pregunta incòmoda, però cada cop més necessària: és possible continuar augmentant el nombre de visitants sense posar en risc l'essència de la ciutat?
Un estudi recent sobre la percepció del turisme a la capital gallega ha reobert un debat que fa anys que està sobre la taula. Sota una frase tan contundent com reveladora.«mentre comptem pelegrins, deixem de comptar veïns»—, l'informe alerta sobre les conseqüències d'una pressió turística creixent, especialment als barris històrics de la ciutat.
La dada més cridanera és que, encara que moltes vegades s'assenyala els pelegrins com a responsables de la massificació, aquests representen únicament el 22,7% del turisme que rep Santiago, desmuntant la idea que el fenomen jacobeu és l'únic factor darrere dels canvis que experimenta la ciutat.
Tot i això, el nombre de pelegrins no ha deixat de créixer. Segons l'estudi, a l'última dècada l'arribada de caminants ha augmentat més d'un 110%, transformant profundament la realitat compostel·lana.
La qüestió no és si el Camí de Sant Jaume és positiu. Ho és.
Genera ocupació.
Manté negocis oberts.
Atrau inversió.
I ha contribuït a revitalitzar molts municipis rurals que, sense el pas dels pelegrins, haurien patit encara més la despoblació.
Però això no impedeix reconèixer una realitat evident: quan una ciutat deixa de ser habitable per als que hi viuen, alguna cosa s'està fent malament.
L'augment del preu de l'habitatge, la proliferació d'allotjaments turístics, la desaparició del comerç tradicional i la pèrdua progressiva de població resident al nucli històric són fenòmens que preocupen cada cop més els compostel·lans.
Perquè una ciutat sense veïns deixa de ser una ciutat.
I corre el risc de convertir-se en un decorat.
Paradoxalment, molts visitants arriben a Santiago buscant autenticitat, hospitalitat i vida de barri. Tot i això, el mateix estudi assenyala que alguns turistes perceben determinades zones del nucli històric com espais deshabitats, on costa identificar la presència dels que han donat ànima a la ciutat durant generacions.
El repte, per tant, no passa per triar entre veïns o pelegrins.
La veritable pregunta és com garantir que tots dos puguin conviure.
El Camí de Sant Jaume sempre ha estat un exemple dequilibri entre acollida i humanitat.
Però per preservar aquest esperit caldrà apostar per polítiques que afavoreixin l'accés a l'habitatge, protegeixin el comerç local i distribueixin millor els fluxos turístics al llarg de l'any i del territori.
Perquè l'èxit no es pot mesurar únicament en xifres.
No n'hi ha prou de comptar compostel·les.
No n'hi ha prou amb batre rècords de visitants.
També caldrà preguntar-se quants veïns continuen vivint al nucli històric.
Quantes famílies es poden permetre romandre al seu barri.
I quants nens continuen jugant a les places que un dia van fer de Santiago una ciutat viva.
Defensar el Camí de Sant Jaume significa també defensar els llocs i les persones que li donen sentit.
Perquè si algun dia deixem de comptar veïns, potser descobrim massa tard que també hem començat a perdre l´ànima del Camí.
