Kotodama uneix el Camí i el Japó

Kotodama uneix el Camí i el Japó

El Camí de Sant Jaume es torna a trobar amb el cinema a través d'una història que connecta Galícia amb el Japó. El documental Kotodama, el camí del mirall, dirigit per Eugenio Tardón i Carla Cañellas, ha estat seleccionat per projectar-se al Festival Internacional de Cinema de Gijón, que se celebrarà entre el 13 i el 21 de novembre.

La pel·lícula ja va tenir la seva estrena el mes de setembre passat al Festival de Cinema de Sant Sebastià i continua ara un recorregut que pretén portar-la per diferents festivals i sales espanyoles. La seva proposta parteix d'una idea especialment atractiva per als qui coneixen el món dels pelegrinatges: establir un pont entre el Camí de Santiago i el Shikoku Henro, una de les grans rutes espirituals de Japó.

Dos camins separats per milers de quilòmetres

Kotodama, el camí del mirall utilitza aquests dos itineraris per acostar-se a experiències que, tot i néixer en cultures molt diferents, comparteixen nombrosos elements.

D'una banda, hi ha el Camí de Sant Jaume, convertit des de fa segles en una de les grans rutes de pelegrinatge d'Europa. De l'altra, el Shikoku Henro japonès, una ruta profundament lligada a la tradició espiritual del país asiàtic.

El documental construeix aquest diàleg entre Espanya i el Japó a través de testimonis i experiències vinculades a tots dos camins, posant el focus en el viatge, el pelegrinatge i la transformació personal que es pot produir quan algú decideix posar-se en marxa.

La presència de Sarria al documental

Entre les persones que van participar a la pel·lícula hi ha Jorge López, una figura molt vinculada al Camí de Santiago a Sarria.

López, mort el 2024, va ser durant molts anys president de l'Associació d'Amics del Camí de Santiago a la Comarca de Sarria. El seu testimoni va quedar recollit al documental i els mateixos directors van decidir dedicar la pel·lícula a la seva memòria en els títols de crèdit.

La seva dona, Elvira, i les seves filles, Alba i Raquel, van ser convidades a l'estrena celebrada al setembre dins del Festival de Cinema de Sant Sebastià, on van poder compartir aquell moment amb els directors de l'obra.

Durant la producció també es van realitzar enregistraments al museu del forn Pallares, els responsables dels quals van rebre posteriorment l'agraïment dels cineastes per haver facilitat el rodatge.

De Sant Sebastià a Gijón

Després de la seva estrena a Sant Sebastià, la següent gran parada de Kotodama serà el Festival Internacional de Cinema de Gijón.

La cita asturiana tindrà lloc entre el 13 i el 21 de novembre i permetrà que nous espectadors coneguin aquesta particular connexió entre el món jacobeu i la tradició pelegrina japonesa.

La presència de la pel·lícula a Gijón anirà a més acompanyada per una exposició associada al mateix documental.

No serà previsiblement el final del seu recorregut. Els responsables del projecte han avançat que Kotodama arribarà a cinemes de Madrid i altres ciutats espanyoles a partir del novembre i continuarà participant a diferents festivals.

El desig de portar Kotodama a Sarria

També hi ha una possibilitat especialment simbòlica: que el documental pugui projectar-se a Sarria.

Tant els directors com la família de Jorge López han expressat el seu desig que la pel·lícula es pugui presentar en aquesta localitat, un dels grans punts de referència del Camí Francès.

La relació de Sarria amb el fenomen xacobeu és especialment intensa. Milers de pelegrins comencen cada any allà el seu recorregut cap a Santiago, i la localitat ha esdevingut una de les portes d'entrada més conegudes al tram final del Camí.

Una projecció de Kotodama a Sarria tindria, per tant, un doble significat: acostar al públic una pel·lícula dedicada a la trobada entre dues grans rutes de pelegrinatge i recordar la figura de Jorge López al lloc on va desenvolupar durant anys bona part del seu treball en defensa i promoció del Camí.

Kotodama demostra així que el Camí de Sant Jaume continua generant històries capaces de creuar fronteres. En aquesta ocasió, la ruta jacobea mira cap al Japó i troba, a milers de quilòmetres de distància, un altre camí on caminar també es pot convertir en una forma de mirar cap a un mateix.