El Misteri del «Pelegrí Fantasma del Donatiu»: Mística Jacobea o Contorsionisme de Butxaca?
¡Ah, l'alberg de donatiu! Aquest oasi de pau i convivència al Camí de Sant Jaume, on la generositat és la moneda i la confiança, l'aire que es respira. O això és el que hom espera. Perquè en aquest micromón de motxilles, butllofes i mitjons assecant-se al sol, hi ha una subespècie de pelegrí tan enigmàtica com les llegendes jacobees: el Pelegrí Fantasma del Donatiu.
Arriba cansat, sí, com tots. Ocupa la seva llitera, estira els seus músculs, i es dutxa amb aquest entusiasme que només et fa saber que l'aigua està calenta (miracle!). Participa al sopar comunitari, riu amb les anècdotes, comparteix un vi de dubtosa procedència i, potser, fins i tot et fa un massatge als peus amb aquesta crema miraculosa que només ell té. És l´ànima de la festa, el company perfecte.
Però a l'alba, quan el primer gall s'atreveix a desafiar la foscor (o quan el primer roncador entra en fase REM), passa una cosa màgica. El Pelegrí Fantasma del Don s'esvaeix. No deixa cap rastre. Bé, sí, de vegades una tovallola oblidada o una xancla de platja que ningú no vol reclamar. Però allò que no deixa, allò que mai deixa, és… el donatiu!
Un es pregunta: És una nova forma d'ascetisme pelegrí, una prova de desaferrament material? O potser creuen que l'alberg funciona amb energia solar mística i la suor dels hospitalers? La caixa del donatiu, que al final del dia anterior lluïa prometedora, clareja amb la mateixa quantitat (o menys, si algú es va equivocar i la va fer servir per comprar un cafè).
Hem vist de tot:
- El Ninja de l'Aclarida: Capaç de recollir la motxilla en silenci sepulcral, calçar-se les botes sense fer el menor soroll i desaparèixer abans que el primer raig de sol toqui la finestra. El seu donatiu és tan sigil·lós com la seva marxa: inexistent.
- El «Filòsof de la Butxaca Buit»: Et farà una xerrada inspiradora sobre el valor de l'experiència sobre allò material, sobre com el veritable Camí es viu amb el cor, no amb la cartera. El seu donatiu és, és clar, aquesta valuosa lliçó de vida.
- L'«Amic Invisible»: Es fa el teu amic la nit anterior, et demana ajuda amb una ampolla, t'explica la vida. Et promet que al matí deixa «el que sigui». El que sigui és una bombolla d'aire.
- El «Pagan Pelegrí»: Aquell que, després de nits de dormir de franc, comença a invocar els déus antics per justificar la seva falta de contribució, perquè l'«energia del Camí» és la seva ofrena!
Mentrestant, els hospitalers, aquests sants laics, somriuen. Perquè saben que, per cada Pelegrí Fantasma del Donatiu, n'hi ha deu que donen amb el cor, que entenen que aquests 5, 7 o 10 euros (o el que cadascú pugui i senti) no només mantenen els llums encesos i l'aigua calenta, sinó que són el combustible de la generositat i l'altruisme que fan al Camí, precisament.
Així que, si us trobeu amb un d'aquests espectres financers, no us ofenses. Només riu. I si tu n'ets un… potser la propera fletxa groga et porti directament a un caixer automàtic! O millor encara, a la caixa del donatiu del següent alberg, on la màgia, l'hospitalitat i, sí, els diners, segueixen fent possible aquest somni anomenat Camino.
