Els 10 hospitalers més inoblidables del Camí

1. El Sergent de Ferro (O el Coronel de l'Alberg)

• El seu hàbitat: Albergs públics o municipals amb alta densitat de lliteres.
• Descripció física: Samarreta ficada per dins dels pantalons curts, xancletes amb mitjons (l'únic crim que s'auto-permet) i un clauer al cinturó que sona a sentència de mort.
• Modus operandi: La seva vida es regeix pel minuter. Si les normes diuen que els llums s'apaguen a les 22.00, a les 21.59 ja té el dit a l'interruptor mirant-te fixament com el dolent d'una pel·lícula. No li tremola el pols per confiscar-te unes botes si intentes passar-les a la zona de dormitoris, i el seu crit de «SABATILLES NO!» ressona amb més força que les campanes de la Catedral de Burgos.
• El taló d'Aquil·les: Que arribis a les 21:55 dient que t'has perdut. Et deixarà entrar-hi, però et recordarà que ets la desgràcia de l'ordre del tremp mentre t'arrossega a la llitera més sorollosa al costat del bany.

2. El «Guru» Mistic-Espiritual

• El seu hàbitat: Albergs alternatius a la meitat de l'altiplà o Galícia profunda, decorats amb atrapassomnis i mandales.
• Descripció física: Roba de lli, barba de tres mesos (o trenes eternes), polseres de fils de colors fins al colze i olor corporal flotant entre l'espígol i el sàndal.
• Modus operandi: Per ell, tu no ets un turista que camina; ets una «ànima en transició còsmica». Et rebrà amb una abraçada d'ós que dura tres segons més del que és socialment acceptable. La seva croada personal és que arribis a la il·luminació, així que t'encasquetarà una sessió de meditació amb bols tibetans just quan els teus peus estan suplicant una dutxa i una pomada antiinflamatòria. Durant el sopar comunitari, et farà donar les gràcies al Germà Vent ia la Mare Terra abans de deixar-te clavar la dent a una amanida amb massa flors silvestres.

3. El Políglota del «Crit Universal»

• El seu hàbitat: Albergs de pas obligat a les rutes internacionals.
• Descripció física: Acostuma a ser un paisà del poble de tota la vida, amb boina o gorra publicitària d'una marca de tractors, que s'ha vist envoltat del fenomen de la globalització sense sortir de la seva comarca.
• Modus operandi: No sap anglès, ni francès, ni alemany, ni coreà, però té una fe cega a la física: creu que si crida molt i parla molt a poc a poc, les barreres lingüístiques es destrueixen. La tècnica de recepció és una obra d'art del teatre: «TU! (assenyala el pelegrí) LLIT! (colpeja el matalàs) MATÍ, FORA A LES VUIT! (fa el gest d'escombrar amb la mà) ¡CAPISCI?!». El més màgic de tot és que el pelegrí de Wisconsin assenteix amb el cap, ho entén perfectament i li dóna les gràcies.

4. L'Ex-Pelegrí nostàlgic del Plistocè

• El seu hàbitat: Amagat darrere del taulell d'albergs amb solera, envoltat de petxines i mapes antics.
• Descripció física: Camisa oficial d'alguna associació d'amics del Camí del 1996, pins rovellats i mirada de «jo he vist coses que vosaltres no creuríeu».
• Modus operandi: Detesta el camí modern. Per a ell, tot el que no sigui patir és de «turigrins». Si et veu baixar-te d'un taxi o veu que una furgoneta t'ha portat la motxilla (el famós servei Jacotrans), et mirarà com si haguessis escopit al botafumeiro. La seva frase preferida comença per: «En els meus temps…». T'explicarà durant quaranta minuts com l'any 93 ell va creuar els Pirineus amb una nevada de tres metres, sense GPS, menjant només pa dur i dormint amb les vaques. I tu, intentant dissimular que portes un rellotge intel·ligent que et mesura les pulsacions.

5. El Ninja Invisible (Alberg amb sistema Self-Service)

• El seu hàbitat: Albergs parroquials de donatiu o allotjaments molt rurals i automatitzats.
• Descripció física: Desconeguda. Llegenda urbana.
• Modus operandi: Arribes a l'alberg i la porta és oberta, però no hi ha ningú. A la taula trobes una nota escrita a mà que diu: «Benvinguts. Deixeu els 10€ a la caixa de llaunes de Cola-Cao de la cuina, agafeu la llitera que vulgueu i deixeu les claus posades a la porta en sortir». Aquest hospitaler és com l'Esperit Sant: saps que existeix perquè els llençols fan olor de suavitzant i hi ha paper higiènic, però no li veuràs mai la cara. Hi ha teories que diuen que vigila des d'una finestra alta del poble o que és un algorisme informàtic gallec.

6. El «Xef de l'Àvia» (O l'encebador de pelegrins)

• El seu hàbitat: Albergs petits, familiars o d'ordres religioses on es fa sopar comunitari.
• Descripció física: Davantal tacat de greix, somriure bonàs i mans rudes dels quals no temen una olla de vint litres.
• Modus operandi: El seu únic objectiu a la vida és eradicar la primesa del pelegrí. Et mirarà de dalt a baix i et deixarà anar un: «Fill, fas mala cara, ets al xassís». A partir d'aquí comença un bombardeig calòric sense pietat: llenties amb sagraments, xoriço al vi, empanada casolana i fogueres de pa de mida d'una roda de cotxe. No accepta un “no” per resposta; si intentes dir-li que estàs ple, et plantarà un cullerot més al plat mentre et diu que «matí ve una costa molt dolenta». Dormiràs feixuc, però és l'hospitaler que recordaràs amb més afecte.

7. El Buròcrata del Segell i la Credencial

• El seu hàbitat: Llocs de recepció hiperorganitzats amb mampares i arxivadors.
• Descripció física: Ulleres de veure de prop penjades d'una corda, bolígraf de quatre colors a la butxaca de la camisa i un segell de tinta que maneja amb la precisió d'un cirurgià.
• Modus operandi: Per a aquest individu, el Camí de Sant Jaume no és un viatge espiritual, és un tràmit administratiu. Et demanarà el passaport, la credencial, la targeta de crèdit, el paper de la reserva i el grup sanguini. Analitzarà els teus segells anteriors amb lupa: «A veure… aquest segell és d'un forn de Fròmista, això no és un lloc de pernocta oficial, però bé, t'ho passaré…». Estampa el seu segell amb una violència seca sobre la teva credencial que gairebé travessa el paper i t'entrega la clau com si t'estigués concedint un visat diplomàtic.

8. L'Hipster Expats (L'estranger que es va quedar)

• El seu hàbitat: Albergs privats reformats amb molt de gust, fils de llums LED a la terrassa i cervesa artesana a la nevera.
• Descripció física: Sol ser un alemany, holandès o canadenc de 35 anys, amb tatuatges de muntanyes, gorra de camioner i auriculars sense fil.
• Modus operandi: Va fer el Camí fa cinc anys, es va enamorar d'una vilatana (o del vi de Toro) i va vendre el seu pis a Utrecht per muntar un alberg «boutique». El lloc està impecable, hi ha endolls individuals a cada llitera (un miracle al Camí) i música de fons tipus Indie-Folk. Et parlarà en un spanglish raríssim però molt simpàtic: «Welcome, nois, les showers estan al fons, and tonight tenim tast de vins orgànics de la zona». Cobren el triple, però els llençols no són de paper.

9. El «Relacions Públiques» de la nit local

• El seu hàbitat: Albergs privats situats just a sobre o al costat del bar del poble.
• Descripció física: Ulls desperts, dinàmic, olorant a colònia barata i amb un tac de fullets publicitaris a la mà.
• Modus operandi: No vol que descansis; vol que consumeixis. Quan deixes la motxilla, comença la telebotiga: «A veure, xavals, aquesta nit tenim concert de gaites al bar de baix, després hi ha descompte en racions de pop si dieu que aneu de part meva, ia les onze fem cremada popular». Et convenç de manera que acabes de festa amb tres italians i un danès saltant al voltant d'una foguera, oblidant-te per complet que demà tens una etapa de 32 quilòmetres trenca-cames.

10. El Sherlock Holmes dels Ronquidos

• El seu hàbitat: Albergs d'habitacions comunals gegants (macroalbergs de 80 llits).
• Descripció física: Aspecte cansat, ulleres perennes i un carregament massiu de taps per a les orelles al taulell.
• Modus operandi: El seu superpoder és el diagnòstic acústic predictiu. Només de veure't entrar per la porta, mirar la teva fisonomia, el teu coll i com respires després de la caminada, sap si seràs un emissor de decibels nocturns. La seva missió és la segregació tàctica: «Tu vas a la llitera 42 (el racó dels silenciosos)» i al senyor de 110 quilos amb coll de toro ho mana a la llitera 80, ben lluny o al «pavelló dels tractors». Gràcies a la seva subtil gestió geopolítica del descans, s'eviten molts homicidis amb coixins a les tres de la matinada.