Havia recorregut pràcticament tot el camí. Santiago ja era a una sola jornada. Però Guillermo Watt mai no va arribar a abraçar l'Apòstol. Va morir el 25 d'agost de 1993, en ple Any Sant, quan caminava per Salceda, al municipi corunyès de O Pi. Més de tres dècades després, milers de pelegrins continuen passant pel costat del petit memorial que manté viva la seva història.
Hi ha llocs del Camí de Sant Jaume que no apareixen entre els grans monuments de les guies i que, tanmateix, aconsegueixen aturar el pelegrí. Un d'ells es troba a Salceda, al tram final del Camí Francès, quan la proximitat de Santiago comença a sentir-se d'una manera especial.
Allà, al costat del Camí, unes botes de bronze i una inscripció recorden un home el viatge del qual va acabar quan la meta semblava estar ja a l'abast de la mà.
El seu nom era Guillem Watt.
A una jornada de Santiago
Era el 25 d'agost del 1993. Espanya vivia un Any Sant Compostel·là i Guillermo Watt recorria el Camí de Santiago.
Havia arribat fins a Salceda, a O Pino. Des d'allà quedava aproximadament una jornada per assolir Santiago de Compostel·la.
No va poder continuar.
La documentació històrica de la Federació Espanyola d'Associacions d'Amics del Camí de Sant Jaume recull la seva mort aquell dia i ho identifica com a enginyer de Madrid. La revista Pelegrí, en un número publicat el 1994, va reproduir també la inscripció que encara recorda el caminant: Guillermo Watt va morir als 69 anys, «a una jornada de Santiago».
El detall resulta especialment commovedor per a qualsevol que hagi recorregut el Camí Francès.
En aquests darrers quilòmetres, Santiago ha deixat de ser una idea llunyana. Els pelegrins comencen a parlar de l'arribada, de l'entrada a la ciutat, de l'Obradoiro, de la Catedral i de què faran quan finalment deixin la motxilla a terra.
Guillem estava pràcticament allà.
Però el seu camí va acabar abans.
Unes botes que obliguen a aturar-se
Al lloc va quedar un memorial que s'ha convertit, amb el pas dels anys, en un d'aquells petits símbols que formen part de la memòria sentimental del Camí.
La mateixa Federació relatava poc després de la seva mort que al monument es van col·locar unes botes de bronze inspirades en què portava el pelegrí, mentre que la seva família va deixar una frase que probablement explica millor que cap altra el que va passar després amb el seu record:
«Era el nostre pare però ara és el vostre pelegrí».
I, en certa manera, així ha passat.
Generacions de caminants han passat des de llavors per Salceda. Alguns segueixen de llarg; altres disminueixen el pas en descobrir el monument. N'hi ha que deixen una pedra, unes flors o una petita creu improvisada.
El Ministeri de Cultura inclou expressament el memorial de Guillermo Watt a la descripció d'aquesta etapa del Camí i recorda que es troba pràcticament sobre la pròpia ruta.
El Camí també conserva la memòria dels que no hi van arribar
La història de Guillermo Watt recorda una realitat del Camí de Sant Jaume que normalment queda eclipsada per les fotografies felices de l'Obradoiro.
No tots els pelegrins van arribar a Santiago.
Això va passar durant segles i continua formant part de la història dels pelegrinatges.
A l'Edat Mitjana, emprendre el Camí suposava afrontar malalties, accidents, gana, fred i viatges que podien prolongar-se durant mesos. Molts pelegrins van morir durant el recorregut i van ser enterrats lluny dels llocs d'origen.
Avui les condicions són radicalment diferents, però les rutes jacobees encara conserven petits memorials dedicats a caminants morts.
L'historiador i especialista al Camí Antón Pombo ha escrit precisament sobre aquests records dispersos per les rutes jacobees, petits testimonis que converteixen determinats punts del Camí en llocs de memòria per als que van morir abans d'acabar el viatge. Entre ells esmenta expressament les sandàlies dedicades a Guillermo Watt a Salceda.
Milers de pelegrins passen avui per davant
Han passat gairebé 33 anys des d'aquell 25 d'agost del 1993.
El Camí ha canviat enormement des de llavors. Hi ha més pelegrins, més albergs, telèfons mòbils, aplicacions, transport de motxilles i serveis que Guillermo difícilment hauria pogut imaginar mentre caminava cap a Compostela.
Però el lloc continua.
Salceda continua formant part del tram final del Camí Francès entre Arzúa i O Pedrouzo. Les guies actuals segueixen assenyalant el monument a Guillermo Watt com a un dels punts singulars d'aquesta part de la ruta.
I cada any nous pelegrins descobreixen el seu nom per primer cop.
Probablement molts no sàpiguen qui va ser abans d'arribar-hi. No coneixen la seva professió, la seva vida anterior ni les raons que el van fer posar a caminar cap a Santiago.
Només saben allò essencial:
era pelegrí, com ells.
Guillem Watt sí que roman al Camí
Potser per això la seva història continua emocionant més de tres dècades després.
El camí de Sant Jaume està construït al voltant d'una meta. Durant centenars de quilòmetres tot sembla conduir cap al mateix lloc: les torres de la Catedral, la plaça de l'Obradoiro i el final del pelegrinatge.
Però històries com la de Guillermo Watt recorden que el Camí no sempre es pot mesurar per haver arribat.
El seu nom mai no va figurar entre els pelegrins que van celebrar aquell dia la seva entrada a Santiago.
No va poder completar aquella darrera jornada.
Tot i això, des de 1993, milions de passos han seguit passant al costat del lloc on va acabar el seu.
I mentre els pelegrins continuïn aturant-se uns segons davant d'aquelles botes de bronze a Salceda, Guillermo Watt seguirà, d'alguna manera, formant part del Camí de Sant Jaume.
