Milions de persones viatgen cada any cap a llocs que per a elles representen molt més que una destinació turística. Caminen, resen, compleixen promeses o recorren milers de quilòmetres per arribar a Guadalupe, Fàtima, Lourdes, Apareguda, Roma o Santiago de Compostel·la. El turisme religiós mou un extraordinari corrent internacional de viatgers i demostra que, molts segles després dels primers pelegrinatges, posar-se en camí per motius espirituals continua sent un fenomen mundial.
El pelegrí no va néixer amb el Camí de Sant Jaume.
Molt abans que viatjar fos senzill, homes i dones creuaven territoris sencers per arribar a llocs considerats sagrats. Jerusalem, Roma i Santiago es van convertir en grans destins de la cristiandat medieval, mentre que amb el pas dels segles van aparèixer altres centres de devoció capaços d'atreure actualment milions de persones.
Avui, aquest mapa mundial de peregrinacions s'estén des de Mèxic fins a Portugal, des de França fins al Brasil.
I les xifres permeten comprendre'n la dimensió.
Guadalupe: una devoció que mobilitza milions de persones
La Basílica de La nostra Senyora de Guadalupe, a Ciutat de Mèxic, és un dels majors centres de pelegrinatge catòlic del planeta.
La devoció guadalupana està lligada profundament a la identitat mexicana i s'ha estès per tot el continent americà. Els grans pelegrinatges arriben al seu moment culminant al voltant del 12 de desembre, festivitat de La nostra Senyora de Guadalupe.
Fonts oficials mexicanes han situat històricament l'afluència anual de la basílica en xifres de molts milions de visitants, cosa que permet comprendre l'extraordinària dimensió del fenomen.
Aquí el pelegrinatge no és només un desplaçament.
Famílies senceres, parròquies i comunitats recorren llargues distàncies per arribar al santuari. Alguns pelegrins caminen durant dies i altres compleixen promeses fetes anys enrere.
És una de les demostracions de religiositat popular més impressionants dAmèrica.
Fàtima: més de sis milions de pelegrins
Molt més a prop del Camí de Sant Jaume trobem un altre gegant mundial del pelegrinatge: Fàtima.https://es.wikipedia.org/wiki/F%C3%A1tima_
El santuari portuguès ha publicat recentment les seves dades corresponents al 2025: al voltant de 6,5 milions de persones van participar almenys en una celebració, davant dels 6,2 milions de l'any anterior. A més, s'han registrat 5.608 grups organitzats procedents de nombrosos països.
La dimensió internacional és especialment interessant.
Dels grups registrats el 2025, 4.332 procedien de l'estranger, i estaven representats 84 països. El mateix santuari destaca el pes creixent de pelegrins arribats des d'Àsia.
Fàtima és, per tant, molt més que un gran destí portuguès.
És un lloc de pelegrinatge mundial.
I hi ha un element especialment interessant per als que coneixem el Camí de Sant Jaume: també s'està potenciant l'arribada a Fàtima caminant. El santuari treballa a les rutes de pelegrinatge i ha anunciat fins i tot un certificat específic per als que arribin com a pelegrins.
Lourdes: peregrinar buscant esperança
Als Pirineus francesos hi ha un altre nom inseparable de la història contemporània dels pelegrinatges catòlics: Lourdes.
Des de les aparicions que la tradició catòlica atribueix a la Mare de Déu davant Bernadette Soubirous el 1858, la localitat francesa es va transformar en una destinació internacional.
La seva característica més singular és probablement la presència de nombrosos pelegrins malalts.
Voluntaris, associacions, famílies i organitzacions religioses acompanyen cada any persones que arriben buscant consol, esperança o una experiència espiritual vinculada a la gruta de Massabielle.
Aquí el pelegrinatge adquireix un caràcter especialment humà.
No tots arriben esperant un miracle.
Molts arriben simplement buscant forces per continuar.
Apareguda: el gran santuari del Brasil
A l'altra banda de l'Atlàntic, el Brasil posseeix un altre dels grans centres mundials de devoció mariana.
El Santuari Nacional de Nossa Senhora Apareguda, en l'estat de São Paulo, està dedicat a la patrona de Brasil i s'ha convertit en una de les destinacions religiosos més grans d'Amèrica Llatina.
La seva enorme basílica dóna una idea de la dimensió que ha adquirit el pelegrinatge.
La història de la devoció es remunta al segle XVIII, quan uns pescadors van trobar al riu Paraíba do Sul una petita imatge de la Verge.
A partir d'aquella senzilla imatge va néixer una devoció que s'acabaria estenent pel país més poblat d'Amèrica Llatina.
Roma: dos mil anys de pelegrins
I després hi ha Roma.
Poques ciutats poden explicar millor la història dels pelegrinatges cristians.
Les tombes dels apòstols Pere i Pau van fer de Roma un dels grans destins religiosos des dels primers segles del cristianisme.
La Basílica de Sant Pere, el Vaticà i les grans basíliques romanes continuen rebent pelegrins procedents de tot el planeta.
Els anys jubilars multipliquen encara més aquest moviment.
Però hi ha una diferència interessant amb altres destins: resulta molt difícil separar a Roma el turista cultural del pelegrí religiós.
Una mateixa persona pot entrar a Sant Pere fascinada per Miquel Àngel i, minuts després, participar en una celebració religiosa.
Patrimoni, art, història i fe es barregen constantment.
Santiago de Compostel·la: arribar després d'haver caminat
I finalment arribem a un lloc diferent.
Santiago de Compostel·la.
No necessàriament perquè rebi més visitants que tots els anteriors.
Sinó perquè una part fonamental de la seva identitat continua lligada al propi acte de arribar caminant.
Durant segles, pelegrins procedents de tot Europa van seguir diferents camins cap a la suposada tomba de l'apòstol Sant Jaume.
Aquella xarxa medieval mai no va desaparèixer completament.
I en les darreres dècades s'ha tornat a convertir en un fenomen internacional.
El Camí Francès, Portuguès, del Nord, Primitiu, Anglès, Via de la Plata i desenes d'itineraris jacobeus condueixen cap a un mateix lloc.
La plaça de l'Obradoiro.
Quina diferència en Santiago?
Potser aquí hi ha una de les claus.
A molts grans santuaris el viatge condueix fins al lloc sagrat.
A Santiago, el viatge mateix es converteix en part essencial de l'experiència.
Dormir en un alberg.
Creuar una muntanya.
Seguir una fletxa groga.
Compartir taula amb desconeguts.
Caminar sota la pluja.
Tornar a posar-se les botes quan fan mal els peus.
Tot forma part del pelegrinatge.
Per això, el Camí ha aconseguit transcendir fins i tot l'àmbit estrictament religiós.
Catòlics, creients d'altres confessions, agnòstics i persones sense cap religió comparteixen diàriament les mateixes rutes cap a Compostela.
Cadascú porta una raó diferent dins de la motxilla.
El retorn mundial dels pelegrinatges a peu
Hi ha a més un fenomen que mereix atenció.
Mentre vivim en una època en què podem creuar Europa amb avió en unes hores, milers de persones decideixen voluntàriament trigar setmanes en arribar a una destinació.
Fàtima està impulsant les rutes.
Els pelegrinatges tradicionals continuen mobilitzant multituds a Mèxic i Amèrica Llatina.
I el Camí de Sant Jaume rep caminants de pràcticament tot el planeta.
No sembla una contradicció.
Potser precisament perquè les nostres vides són cada cop més ràpides, caminar lentament cap a algun lloc torna a resultar atractiu.
Molt més que turisme
El terme turisme religiós és útil per estudiar aquest enorme moviment de persones i el seu impacte en hotels, restaurants, transports, comerços i territoris.
Però no explica del tot el fenomen.
Un turista visita.
Un pelegrí, almenys en el sentit tradicional de la paraula, cerca.
Pot cercar Déu.
Una resposta.
Un agraïment.
Una promesa.
Un record.
O simplement uns dies per comprendre millor la pròpia vida.
Guadalupe, Apareguda, Lourdes, Fàtima, Roma i Santiago són llocs molt diferents separats per milers de quilòmetres.
Però cada any passa una cosa semblant a tots ells.
Milions de persones decideixen posar-se en camí.
I potser aquesta és una de les tradicions humanes més antigues que encara roman extraordinàriament viva.
