LA LLEGENDA DEL GALL I LA GALLINA DE SANT DIUMENGE DE LA CALÇADA
En els temps en què el Camí de Sant Jaume era una aventura perillosa i les posades eren tan importants com les esglésies, una família de pelegrins alemanys va emprendre viatge cap a Compostel·la amb el seu únic fill. Creuaven muntanyes, rius i llogarets seguint les petxines i les estrelles, confiant que l'apòstol els protegiria en la ruta.
En arribar a la vila de Santo Domingo de la Calçada, cansats i amb els peus destrossats, van decidir allotjar-se en una posada propera al camí. La propietària del lloc, en veure el noi, se'n va encapritxar i va intentar seduir-lo. El jove, educat i temorós de Déu, va rebutjar les seves insinuacions. La dona, ferida al seu orgull, va jurar venjar-se.
Durant la nit, va amagar una copa de plata entre les pertinences del pelegrí i al matí següent ho va acusar públicament de robatori. El noi va ser detingut sense que ningú cregués la seva versió. En aquells temps, la paraula d'una posadera valia més que la d'un pelegrí estranger, i el jove va ser condemnat a morir a la forca.
Els seus pares, destrossats, no van poder fer res per salvar-ho. Obligats a continuar el seu camí, van seguir cap a Sant Jaume amb el cor trencat, resant per l'ànima del seu fill i demanant justícia a l'apòstol.
En tornar de Compostel·la, van decidir desviar-se per veure el cos del noi abans de tornar a la seva terra. En arribar al patíbul, el van trobar penjat… però visc. El jove els va parlar amb veu feble i els va dir que no havia mort perquè Santo Domingo de la Calçada ho sostenia amb les seves pròpies mans, impedint que la corda ho asfixiés.
Van córrer llavors davant del corregidor del poble per explicar-li el que havia passat. El jutge, que estava a punt de seure a taula per menjar un gall i una gallina rostits, se'n va burlar i els va respondre que el seu fill era tan viu com aquelles aus ja cuinades.
En aquell mateix instant, segons explica la tradició, el gall es va aixecar del plat i va cantar, i la gallina va tornar a la vida i va trontollar. El jutge, atònit, va ordenar que el noi fos despenjat immediatament i va reconèixer la seva innocència.
Des d'aquell dia, Santo Domingo de la Calçada va quedar unit per sempre a aquest miracle. A la seva catedral es manté viva la tradició de tenir un gall i una gallina com a record d'aquell prodigi, i els pelegrins repeteixen des de llavors la famosa dita:
“Sant Domingo de la Calçada, on va cantar la gallina després de rostida”.
Aquesta llegenda es va convertir en una de les més conegudes del Camí de Sant Jaume perquè aplega tots els seus elements essencials: la injustícia, la fe, el càstig i el perdó. És també un recordatori que el camí no és només un trajecte físic, sinó un camí interior on cada pas pot canviar una destinació.
Durant segles, els pelegrins han passat per Santo Domingo no només per segellar la credencial, sinó per contemplar els animals vius dins de la catedral i recordar que, al Camí, l'impossible també té permís per succeir. La història es va transmetre de boca a boca, de caminant a caminant, convertint-se en una de les grans narracions de l'imaginari xacobeu.
Avui, qui travessa aquesta localitat, sent que no només creua un poble, sinó un capítol sencer de la història del Camí. Perquè cada pedra de Santo Domingo sembla repetir el mateix ensenyament: a la ruta cap a Santiago hi ha injustícies, hi ha caigudes i hi ha traïcions, però també hi ha segones oportunitats, miracles inesperats i justícia quan tot sembla perdut.
Així, el gall i la gallina no només són animals dins d'una gàbia, sinó símbols d'esperança per als que avancen amb la motxilla carregada de cansament i preguntes. I mentre hi hagi pelegrins caminant cap a Compostel·la, aquesta llegenda seguirà viva, recordant que el Camí de Sant Jaume no és només un viatge… és un lloc on fins i tot els morts poden tornar a cantar.
