No hi ha una xifra màgica que serveixi per a tots els pelegrins. Una de les primeres preguntes que apareixen quan algú comença a preparar el Camí de Sant Jaume és quants quilòmetres hauria de fer cada dia. Vint, vint-i-cinc, trenta… Sobre el paper pot semblar senzill, però el camí no es camina sobre el paper.
La distància adequada depèn de l'edat, la preparació física, el pes de la motxilla, el desnivell de l'etapa, el temps, el tipus de terreny i, sobretot, l'experiència prèvia caminant durant diversos dies consecutius. Recórrer 25 quilòmetres un diumenge pot ser relativament fàcil; repetir-los durant cinc, deu o vint dies és una cosa molt diferent.
Entre 20 i 25 quilòmetres, una referència raonable
Per a molts pelegrins a peu, una planificació situada aproximadament entre 20 i 25 quilòmetres diaris pot ser un punt de partida raonable. Però cal entendre'l com una referència i mai com una obligació.
Un pelegrí que realitza el seu primer camí pot gaudir molt més recorrent 15 o 18 quilòmetres que intentant assolir els 30 simplement perquè així figura en una guia o perquè altres companys avancen més de pressa.
També passa el contrari. Pelegrins experimentats i ben entrenats poden fer etapes de 30 quilòmetres o més sense especials dificultats. L'error és convertir la distància d'una altra persona en la nostra pròpia mesura.
No tots els quilòmetres del Camí són iguals
Vint quilòmetres pràcticament plans no tenen res a veure amb vint quilòmetres de forts ascensos i descensos. Rutes com el Camí Primitiu poden presentar jornades físicament exigents encara que la distància no sembli extraordinària.
També hi influeixen la calor, la pluja, el fang o l'estat del ferm. Una jornada que inicialment semblava senzilla es pot convertir en una etapa dura quan apareixen diversos factors.
Per això, en organitzar el Camí convé mirar més que la xifra de quilòmetres: desnivell, terreny, previsió meteorològica i possibilitats d'allotjament i descans.
L'error de voler complir el pla a qualsevol preu
Un dels grans atractius del Camí de Sant Jaume és precisament la seva capacitat per trencar els nostres plans. Tot i això, molts pelegrins arriben amb cada jornada completament tancada: allotjament reservat, quilòmetres establerts i data exacta d'arribada.
Aquesta organització pot aportar tranquil·litat, però també es pot convertir en un parany si obliga a continuar quan el cos està demanant descans.
Ampolles, sobrecàrregues, tendinitis i dolors musculars poden aparèixer especialment durant els primers dies. Reduir una etapa, descansar unes hores més o fins i tot aturar-se una jornada no vol dir fracassar al Camí.
Significa escoltar el cos.
Els primers dies són fonamentals
Els qui no estan acostumats a caminar llargues distàncies durant jornades consecutives haurien de ser especialment prudents al començament.
És preferible començar amb etapes moderades i augmentar progressivament la distància si les sensacions són bones. Fer-ho al revés —començar amb una etapa enorme aprofitant la il·lusió del primer dia— pot condicionar negativament tot el viatge.
També cal recordar que el cansament és acumulatiu. El cos pot respondre perfectament durant les primeres jornades i començar a mostrar molèsties després.
La motxilla també suma quilòmetres
Encara que tècnicament la distància sigui la mateixa, caminar 20 quilòmetres amb una motxilla lleugera no suposa el mateix esforç que fer-ho carregant massa pes.
Reduir l'equipatge pot marcar una gran diferència durant una ruta de diversos dies. El pelegrí s'ha de preguntar si realment necessita cada objecte que porta amb ell.
Al Camí, uns centenars de grams semblen insignificants en sortir al matí. Després de diverses hores caminant, deixen de semblar-ho.
I si he de fer més de 30 quilòmetres?
No necessàriament és un problema si hi ha prou preparació. Hi ha pelegrins capaços de recórrer distàncies llargues de manera habitual i gaudir-ne fent-ho.
El que és important és que la decisió respongui a les nostres capacitats i no a una competició improvisada.
El Camí de Sant Jaume no concedeix cap premi per arribar abans ni per acumular més quilòmetres diaris.
Per a qui busca gaudir del paisatge, conèixer pobles, visitar patrimoni, conversar amb altres pelegrins o simplement aturar-se a prendre alguna cosa sense mirar constantment el rellotge, unes etapes més curtes poden transformar completament l'experiència.
La millor distància és la que permet aixecar-se demà
Potser aquesta és la regla més senzilla.
Una bona etapa no s'hauria de mesurar únicament pels quilòmetres recorreguts, sinó també per com acabem la jornada i com afrontem el matí següent.
Planificar amb certa flexibilitat, conèixer les nostres possibilitats i reservar forces permet gaudir molt més del camí.
Perquè arribar a Santiago importa. Però com arribem també forma part del viatge.
